Les 2 hores de Collsuspina: d’agost 2007

Pedala pedala que t’agafo el relleu!!!!

Ens queden cinc dies per les 2 hores de resistència en BTT de Collsuspina. L’entrenament de l’Anna d’aquesta setmana canvia radicalment i es posa a entrenar fort amb la BTT. L’Aida, no obstant, se’n va a fer els cavalls de vent per activar les cames. Totes dues ja comencem a notar els nervis… però encara ens queden dies per la cursa.

Finalment arriba divendres i el circuit ja està marcat. L’Anna el va a provar amb el Dani i la veritat es que no sembla gaire fàcil. Pujades a “mansalva” i les baixades que hi ha son massa tècniques per la soltura que tenim les dues amb la bici. Però els ànims no decauen. Mentrestant, l’Aida i l’Ivan estan preparant la bici buscant un lot potent per la part nocturna de la cursa.

Dissabte 11 d'Agost,
Quedem a les 15:30h i anem a provar el circuit. Ens canviem les bicis perquè l’Anna s’acostumi amb la bici de l’Aida que serà amb la que correrem. Només descarregar-les del cotxe que ja se’ns treu un dels frens de la roda de davant. Com que no en tenim ni idea de com es col·loca, demanem ajuda a un dels organitzadors. Se n’enriuen de nosaltres però el més important: ens solucionen el problema. Finalment provem el circuit: tècnic i “costarut” però tranquil·lament l’hem fet amb 8 minuts i mig. Un bon temps per ser la primera vegada.

Marxem cap a casa per fer un bon berenar i agafar forces, però abans passem pel Nineta perquè ens miri si la bici ens l’han arrglat bé. Sembla que està tot correcte. Berenem, ens dutxem, preparem les coses i ja podem marxar cap a Collsuspina. Mortes de nervis arribem al Camp Base. Tothom ja està preparat i nosaltres encara hem de començar. Vinga, tot a corre cuita que ja anem de tard.

Arriben els homes i ens col·loquen el llum de la bici. Les dues estem dels nervis. Col·loquem el dorsal, el xip, ajustem el seient… Tot preparat per començar les 2 hores. El cotxe, previst amb rodes de recanvi per si punxem sembla una botiga de bicis. En total vam recopilar fins a 5 rodes!

A les 19:45h ja ens criden perquè anem al punt de sortida. En mig d’un camp posem les bicis i una de nosaltres ha de córrer a buscar la bici tipus Le Mans. Els minuts passen com eternitats però finalment a les 20:00h baixen la bandera i donen el tret de sortida. Un abasallament de bicis i persones comencen a córrer i es dirigeixen cap al circuit. L’Anna intenta adelantar però la situació és difícil. Ja podem començar a pedalar fort que encara ens queden dues hores.

Passen uns 8 minuts i l’Anna ja arriba de la primera volta. Ara toca el torn de l’Aida. Sense gairebé mirar-nos ens passem la bici i descansem mentre l’altre fa el circuit. En aquest moment d’espera anem menjant, bebent aigua, xerrant… però sobretot calculant el temps que portem…No podem perdre ni un segon perquè de moment portem poca distància amb les primeres.

Així seguim una i altra volta encara que cada una sembla tenir un recorregut diferent. L’Aida es troba un ferro en mig de la roda, a l’Anna se li treu la cadena… Tot de peripècies que ens fan passar la primera hora més ràpid del que ens pensem. Pel micròfon diuen les classificacions provisionals: sense esperar-nos-ho ANEM SEGONES de fèmines!!!

Mentre fas la volta tens la sensació que cada vegada vas més lenta però això de demanar pas a un altre corredor és sensacional. Per dins penses “Ostres, encara vaig prou bé!”. A les baixades et deixes anar i un cop has fet el circuit te’n dones compte que a les curses fas coses que potser en un dia normal no t’atreviries. A més, els amics que t’animen i la gent del públic que et crida “Vinga noies! Demostreu a aquests nois el que valeu!” Això realment t’anima i et dóna una dosi d’adrenalina impressionant.

Cap a les 21:05h l’organització obliga a tots els corredors portar els lots ja encesos. Aquí comença la diversió. Fem la primera volta i sembla que el circuit és completament diferent. Intentes posicionar el lot de manera que puguis veure correctament el circuit però dins del bosc és impossible veure-s’hi. Fem el circuit a tota castanya però sense saber on posem la roda, ens assegurem de la nostra memòria.

Són les 21:58minuts i l’Aida aconsegueix fer la última volta. En total hem fet 14 voltes amb una mitja de 15,21km/hora. No està malament pel tipus de circuit que era. No ens ho creiem però arriba l’Aida i ens diuen que hem acabat segones de fèmines i amb les mateixes voltes que les primeres.

Contentes i emocionades és hora d’abrigar-nos, que els nostres tècnics ens facin les reparacions pertinents a la bici…Nosaltres anem de bòlit pensant en la classifiació. No ens ho acabem de creure.

Arriba el millor moment, pugem a podi i ens fan l’entrega de les copes. Ens treiem els jerseis perquè ens vegin la samarreta taronja del centre que ens ha donat molta sort: el Centre Excursionista Castellterçol.